UTOPIA?

Educació...amb quina finalitat?

Actualment les lleis educatives “amenacen” amb canviar tot el sistema i tornar cap enrere, cap a una escola tradicional. L’any passat vàrem cursar l’assignatura de models educatius a la primera infància. Crec que és fonamental saber cap a on volem anar per poder donar passes encertats. I sabrem cap a on volem arribar segons la imatge del nen que tinguem. I pot ser aquests sigui el punt clau. Quina imatge tenen o volen tenir els polítics i cap a on volen “dirigir-nos”?

Pensem i reflexionem doncs sobre com hauria de ser l’escola, sobre tot per donar resposta a les necessitats emocionals dels infants, tant importants en el seu desenvolupament com a persones i membres integrants de la societat. Ara com ara, en la meva opinió, podria dir que l’escola hauria de cercar fer avançar la societat, que som tots, cap a una millora de les qualitats de vida (i no em refereixo a qualitats de caire adquisitiu), fomentant per a tal finalitat valors com són el respecte, la convivència, l’empatia i l’afectivitat, sense oblidar la diversitat present en tots i cadascú de nosaltres.

Per tant, com a objectiu, aquesta escola deu cercar el desenvolupament integral de la persona per poder aprofitar al màxim la seva vida. Aquesta integralitat implica treballar per a donar competència, implica formar en valors, en estratègies per continuar adquirint coneixements per entendre el món que ens envolta, no només en conceptes aïllats.

La meva proposta és per tant un aprenentatge al llarga de la vida, formar persones autònomes, capaces. Ho podríem formular, com vàrem fer a classe Aalouf Z. i jo, en interessar-se per millorar la qualitat de vida de la societat, atenent a la diversitat i tenint en compta que tots els infants tenen una vida pròpia fora de la escola. A més, per treballar les capacitats emocionals hem de partit del nen.

En quant a aquest aspecte, es poden distingir tres models d’Educació Infantil:

-                 Guarderia/asilo: s'origina degut a unes necessitats econòmiques tant de la industria com de les famílies (influenciat per l'entrada de la dona al món laboral). Compleix uns objectius com el seu nom indica: guardar,  tenir cura, entretenir. Sol anar seguit per uns models d'aparcament, manca de temps, sentiment de culpa.

-      Escola infantil: el seu origen resideix en el descobriment del valor educatiu, amb la Psicopedagogia i les ciències de l’Educació. Els seus objectius són principalment compensar les carències, optimitzar i preparar. El model que predomina és el model adult de rendiment, amb una preocupació pel futur.

-          Casa del nen/a: aquest model es centra en les necessitats de l’infant. Cerca objectius com la protecció, la salut, la seguretat emocional, jugar/gaudir i explorar/conèixer. Fa servir un model infantil de benestar, centrada en el present (ja no és una preparació per al futur).

Quin model volem?

Segons el que vaig a anotar anteriorment, podria dir que el model que em sembla més adient és una mescla entre l'escola infantil i la casa del nen/a. El treball pot ser paregut, però el plantejament és el que fa la diferència. Òbviament a jo m'interessa formar persones per a la vida (escola infantil), però hem de tenir en compte que aquestes persones ara també estan, i el present el influeix cap al seu futur, formaran les seves experiències prèvies més endavant. Per això és important orientar aquesta feina tenint en compta les característiques de cada nen, diferents entre ells i entre diverses moments de la seva vida, i les seves necessitats emocional i afectives.

Aquesta hauria ser la base per començar a plantejar-se canvis en el sistema educatiu. Clar, però entendre les necessitats del nen, ens hem de posar en el seu lloc, empatitzar. I, sense justificar a ningú, ens han ensenyat a fer això?