Les primeres impressions,
encara que precipitades, se’ns marquen a foc, queden “impreses”... Per sort, de
vegades, podem canviar-les, però el camí és més llarg. Per això mateix, els
primers moments de contacte del nen amb l’escola són tan importants i es
realitzen programes d’adaptació. No trobeu que val la pena treballar per
aconseguir que aquesta primera “impressió” sigui el més agradable possible?
Però, com sabem, cada nen es
diferent, cada nen té les seves vivències prèvies, el seu temperament i la seva
manera d'entendre el món. Cada mestre és diferent, cada escola és diferent. Les accions dutes a terme no es poden jutjar a la lleugera. Són molt els factors que
influeixen en la toma de decisions i en la manera d'actuar de cadascú. El que
és important és ser coherent, actuant amb autenticitat i reflexionant sobre els
perquès de les decisions presses.
Relacionat amb això, a
classe, ens vàrem proposar una situació, per debatre entre tots. La situació
deia així:
Una mare li diu a la mestra
del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que
per tant, està en el procés del període d'adaptació, que aquest ja està
suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La
mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la
que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans
d'hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.
I quins som nosaltres per
fer de jutges o de botxins? Ens falten moltes dades. Per un costat, el
llenguatge no verbal que acompanya a la situació descrita, per altre, els
motius interns de cadascuna per prendre la decisió que ha escollit.
Si seguim els models psicològics
humanístics, es caracteritzen a nivell de tècniques per establir bones
relacions interpersonals les condicions següents: empatia, consideració
positiva incondicional i congruència, o com hem vist a classe, coherència, i comentat a entrades anteriors com "Interacció familiar". Com
a referent d’aquestes condicions a l’hora d’enfrontar una situació trobem a Carl
Rogers (1902-1987). Aquest autor també ens parla de la importància de la
escolta activa com necessitat per una bona comunicació interpersonal. Si tenim
en conta que aquesta escolta activa i l’empatia són considerades con validació
(Aguilar, 2008-2009), entesa com donar validesa a l’altre, com cita Aguilar: “en aquest sentit s’acosta al significat del
terme «acceptació incondicional positiva» encunyat per C. Rogers (1951)” (Aguilar,
2008: 71). Així, amb aquestes tres premisses, podríem començar a establir
hipòtesis sobre el perquè de l’actuació de cadascuna, però no jutjar, més bé
analitzar per cercar una possible via comú, un acord, un punt de trobada. És a
dir, un avanç en el desenvolupament de la situació-conflicte plantejat, un “anar
cap endavant” o com diuen Marí i Climent, una tendència actualitzant, que es
dóna si hi ha “una acceptació plena i incondicional de la persona, i una
comprensió des de l’empatia dins d’un clima de autenticitat i congruència”
(Marí i Climent, 2006-2007: 151).
Així dons, aquí acabo, sense donar solucions,
però amb eines per cercar el camí. No vos dono el pastís, sinó els ingredients
base que a de tenir, perquè, qui soc per ser el botxí?
------------------------------------------------
Bibliografia consultada:
AGUILAR, C. (2008): Mediació com a recurs per a abordar el
conflicte en la família. Anuari de psicologia, monogràfic 2008-2009. Pp.
55-76.
LÓPEZ PÉREZ, R (2001): Diccionario de la creatividad: Conceptos y
Expresiones Habituales de los Estudios Sobre Creatividad. R. L., Santiago, agost 2001
MARÍ MOLLÀ, R; CLIMENT
ARBONA, C (2006-2007): Algunes reflexions
sobre la psicoterapia contrada en la persona. Anuari de psicologia,
monogràfic 2006-2007. Pp. 147-159.
ANEX:
(estret del Diccionari de
la creativitat, López, 2001: 5)
“Aprecio
Positivo Incondicional:
El
psicólogo humanista Carl Rogers afirma que una persona sana y bien desarrollada
percibe todo su ser de un modo positivo, y no está preocupada por acciones o reconocimientos
puntuales. Con el fin de lograr este nivel de desarrollo, se requiere de un
clima de aprecio positivo incondicional, es decir, un ambiente en el que
las personas se sientan valoradas ampliamente con independencia de que sus
comportamientos específicos puedan ser aprobados o rechazados. De acuerdo a
este principio, se critican o reprueban
las acciones y no las personas.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario