EL MESTRE UNITARI

Avui va de comentar un documental. A classe hem vist un documental a fi d’analitzar i reflexionar sobre diferents aspectes de l’actuació d’un mestre (actitud, vincle amb els alumnes, gestió d’espai i temps, i treball de les emocions) que fa feina a una escola unitària (un aula amb nens de diferents edats).

Per començar, es pot dir que destaca un rol de mestre autoritari i a la vegada afectiu. El to de la seva veu (almenys a la traducció castellana) denota tendresa, encara que les paraules siguin directes, amb fermesa. No jutja, més bé escolta, i els hi fa reflexionar per que siguin els alumnes els que trobin la solució. No els diu: “això està malament”, més bé els fa trobar la solució, els mostra el camí. Adapta les tasques a cada nivell, amb una atenció individualitzada i atenent a la diversitat dels seus alumnes.

 Aquí us deixo un petit fragment on es veu aquesta autoritat i model
  

Quan fa una reunió amb els pares, no els desacredita, explica que cadascú ensenya diferent, però els anima i els diu que això està bé. Els intenta donar explicacions sobre les etapes que passen els seus fills, però sempre tranquil·litzant-les i donant-les ànims.

El vincle establert amb el seus alumnes es sòlid, coneix a cadascú, les seves inquietuds, les seves preocupacions, els hi fa reflexionar i parlar sobre elles. També els comparteix i els fa partícips de les seves pròpies experiències i les seves inquietuds, per exemple quan els parla que està a punt de deixar la docència, que li queda un any. Per parlar amb ells es seu a la mateixa taula o al costat. Quan està plovent, es veu com els cobreix amb el paraigües i ell es remulla. No els renya, mes bé els hi fa adonar-se del que han de fer, per exemple, quan un nen té les mans brutes.

Respecte a la gestió del temps i de l’espai, distribueix la classe en petits grups per similituds de nivell i els va donant feina per fer, foment així l’autonomia, a un grup mentre atén a l’altre, sense deixar de costat a l'anterior. A vegades aprofita per donar la classe al aire lliure i molt sovint seu al seu nivell. De vegades els grups es mesclen i els grans ajuden als petits. En quant al temps, el ritme el sent tranquil, si ha d'emplenar una mica de temps en atendre certes inquietuds dels infants, ho fa; com ja he dit, els escolta.

Fa servir la co-avalució, per tal de fer-les conscients, partícips, per que aprenguin i acceptin que tots som diferents. Els fa adonar-se de tot el que han aprés.

Fragment de quan fa a un nen veure el perquè va a l’escola i el que aprèn i perquè ho aprèn. 

Sempre defensa el diàleg davant els conflictes, ja siguin interns e individuals o interpersonals. Fa de mediador davant els conflictes, els demana que li comptin QUÈ HA PASSAT? amb un to de veu tranquil, no els diu que ja estan com sempre. Els fa veure la situació i els fa que considerin els perques. Els dóna espai per parlar i de fet, els anima a parlar, sense jutjar les seves actuacions, donant-les seguretat i fent-los empatitzar al conscienciar-les sobre com es poden sentir els altres al actuar d’aqueixa manera i que han de donar bon exemple.

Fragment del conflicte entre dos alumnes

En quant als conflictes personals de cada nen, el mestre tracta de parlar amb cadascú de manera individualitzada, en un clima de confiança, a la seva altura, els recolza i els fa veure que poden comptar amb ell, però que confia en que poden tot sols, que han millorat un munt. Es veuen diverses situacions on s'aprecia com treballa la part emocional, com el dol en la acomiadada dels que passaran a una altra escola, de la acomiadada dels companys grans que se’n van i els petits, del pare d’una nena que té càncer. No l’evita, els fa parlar d’allò, si els volen, i els dóna l’espai per fer-ho.

Com a conclusió, és un model de mestre que té moltes coses positives i podem, d’acord a la nostra personalitat, agafar allò que ens agradi, i amb la pràctica i reflexió, fer-lo nostre.

Per acabar, algunes reflexions a les que ens convida el vídeo següent: