 |
| Qüestió de supervivència...Entramat d'emocions |
Aquesta és la segona entrada d’aquesta assignatura. Ja duem unes quantes classes més però sembla que trobo certa resistència per seure'm a escriure alguna cosa, perquè per pensar i reflexionar sí que no he pogut evitar-ho. Suposo que el fet de no arribar a una conclusió que termini de convèncer-me ajuda. La part positiva és que sí que he pogut extraure aprenentatges i reflexions vers altres processos durant aquest recorregut, i per això, aquí estic, escrivint per intentar exposar-les. Anem per parts...
Havien de contrastar les emocions primàries que cadascú havia seleccionat com a tal. Primer en petit grup i després en gran grup. Cadascú ho va fer en base a les seves experiències. Va ser curiós, al meu grup, el fet de què les paraules escollides, pot ser no fossin les mateixes, però feien referència quasi al mateix. Aquí veiem una de les dificultats més grans quan es parla de emocions, posar-les nom, i classificar-les. Com varem veure més tard a la lectura de Palau (2004) “Sentir y crecer. El crecimiento emocinal en la infancia. Emociones primarias y su alquimia”, una emoció pot tenir diferents accepcions o manifestacions, amb diferent grau o intensitat, i és per això que nosaltres teníem com a emocions primàries noms divers fent referència al mateix. N’hi havia de positives i de negatives. A vegades se'ns oblidava que parlaven només de les primàries, és a dir, aquelles emocions que són necessàries per a la vida, que ens connecten a la resta i ens connecten amb el món (això sembla molt lligat als sentits, com receptors dels estímuls que hi ha al nostre entorn).
Si seguim l’autora esmentada, na Silvia Palau, l’ESTIMA és l’emoció mara. Tota la classe sembla estar d’acord, encara que jo no ho estic cent per cent. Palau considera que són cinc les emocions primàries: estima, por, ràbia, tristor i alegria. Jo vaig dir en un principi por, tristor i alegria, com a primàries, entenent primàries com les que ens ajuden a conservar l’espècie. Cercant informació al respecte, he trobat que hi ha més autors (lògic), i que consideren com a primàries d’altres que no inclouen l’estima. Per exemple Robert Plutchik
considerava que són vuit: alegria, acceptació, por, sorpresa, pena, fàstic, ràbia i anticipació (també és discutible) però va fer una aportació interessant: deia que aquestes emocions eren bipolars, que es podien establir en binomis, amb el seu oposat, i que aquest antònim també pertany al grup d’emocions primàries (pena-alegria) i a més a més, deia que per obtenir les principals emocions secundàries, és necessari sumar dues emocions primàries, i aquí diu que alegria sumat a acceptació dona amor.
Cercant informació vaig trobar un bloc interessant que parlava de les emocions i feia referència a Robert Plutchik, amb una imatge de la flor de les emocions d’aquest psicòleg la qual us recomano anar a veure l'enllaç de la entrada, que es titula “Dragons can be beaten”. L’entrada exposa clarament aquestes dificultats que jo mateixa vaig trobar a l’hora de parlar d’emocions.
Efectivament, com varem comprovar a classe, i cercant informació, les dificultats van incrementant-ne i en contes d’anar aclarint aspectes, l’embolic augmenta: hi ha moltes llistes d’emocions, no estan consensuades, no s’anomenen igual encara que facin referència al mateix, hi ha nivells d’afecció o intensitat, a vegades es transformen o donen pas a altres emocions diferents,... Això ens dona una petita visió de la complexitat de la temàtica, com ja remarcava jo a la primera entrada d'aquesta assignatura.
Jo em faig varies preguntes: Hi ha algú que sigui correcte? O més bé: Hi ha algú que sigui incorrecte? Si es basen en algú anterior que a la vegada es basa en algú anterior que a la vegada es basa en la experiència, en la seva pròpia experiència….això és molt subjectiu. Qui va ser el primer en escriure sobre les emocions? En qui o en què es va fonamentar? A la wikipedia es poden llegir diverses aportacions i explicacions que han fet els autors més destacats en el tema, hi ha estudis científics que parlen de la relació amb una part física, el hipotàlem. Es destaca també l’aportació de Paul Ekman en quant a l’expressió facial de les emocions i el seu caràcter universal (deu ser en l’únic que hi ha consens),...
Segons la medicina xinesa, cinc són els elements i una emoció s'assigna a cadascú (encara que el amor tampoc el considerin): fusta-fetge-colera; foc-cor-alegria; terra-estómac-preocupació; metall-pulmó-tristesa; aigua-ronyó-por. (Maciocia, G. “Los fundamentos de la Medicina China”). Aquest autor a més a més a la pàgina 132 del seu llibre diu que en medicina xinesa es consideren set emocions, encara que no s’ha d’interpretar de forma restrictiva: ira, alegria, tristesa, preocupació i reflexió, por i sust.
 | |||
| Accepto polp com animal de companyia |
Tornant a la nostra classe, com que hem d’arribar a un consens, i com que parlant d’emocions això ja sé que és complicat, vaig decidir que en aquell entorn puc acceptar que les primàries són les que considera Silvia Palau. Aquí un dels aprenentatges paral•lels que he fet (encara que ja ho sabia...): per arribar a un consens, hem de acceptar i donar per bones certes aspectes. Clar, quan el professor ens pregunta: "hi estem d’acord tots?", jo no puc evitar-ho, no estic cent per cent d’acord, però ho accepto. Con que no hi ha acord universal, per mor de continuar el ritme de la classe, puc acceptar polp (estima) com animal de companyia (emoció primària, mare). A més, cinc és més senzill de recordar que vuit, ...(;P)
Bé, ara que ja estan identificades i consensuades per la resta de la classe, vaig a exposar la definició que vaig cercar dels meus coneixements previs, abans de llegir la lectura de Palau:
Estima: empatia incondicional.
Alegria: Sentiment de jubilo (Clar, definir una emoció amb la paraula sentiment...no dic res més).
Por: Temor.
Tristesa: Sentiment d’apatia.
Ràbia: jo vaig posar ira i, per això, la vaig descriure com foc intern de caràcter destructiu.
A la lectura vaig llegir que la ràbia, a vegades, és necessària, et fa tomar una determinació per canviar allò que no t’agrada i que com una de les seves afeccions està la ira. Altre aspecte que vull remarcar i que deia la lectura és que totes les emocions són necessàries (almenys les primàries, ja que són les que ens connecten amb “l’exterior”) i que és bo expressar-les, perquè ser-hi, són, i si no surten d’una manera, ho faran d’una altra. HEM DE PERMETRE L’ESPRESSIÓ DE L’EMOCIÓ, sempre que no sigui de caràcter destructiu. Les emocions tenen una funció a la nostra vida, cadascuna la seva, però ens fan reaccionar.
Com ja he dit, el meu embolic creix més i em faig més preguntes (espero que poc a poc pugi anar trobant les respostes):
Són innates? són educables? Clar, si es parla de desenvolupament emocional o d’educació emocional, és que es poden desenvolupar, educar.
Veient les meves definicions de les emocions primàries, es nota que encara no tinc clar la diferencia entre emoció, sentiment, sensació... Com què les coses moltes vegades és millor madurar-les i reflexionar vers elles, ho deix aquí, però us estic anticipant del què parlaré en la propera entrada...
Fins una altre!
-------------------------------------------------
Bibliografia:
- PALOU VICENS, SILVIA (2004). Sentir y crecer. El
crecimiento emocinal en la infancia. Emociones primarias y su alquimia
(111-126). Barcelona: Graó.
- MACIOCIA, G. Los fundamentos de la Medicina China. Portugal. Ed.: Aneid Press. 2001.
Agraïments
(Imatges de la teranyina i del polp de creació pròpia)
No hay comentarios:
Publicar un comentario