SEGON CURS G.E.D.I.: EL MEU PETIT BIG BANG

El meu petit Big Bang...

Hola de nou, com ja sabeu alguns, soc na Felisa. Hem començat un nou semestre i dedicaré un espai al meu bloc de segon per parlar vers l’assignatura de desenvolupament i educació socioemocional en la primera infància. Les entrades dedicades a dita assignatura les trobareu sota l’etiqueta amb el mateix nom.

L’assignatura sembla ser tot un repte personal perquè tracta d’emocions, de posar-les nom, d’identificar-les,... i això, per jo, no és gaire senzill. Si continueu llegint pot ser arribeu a entendre una mica el perquè. La consigna ha set que encara no busquéssim informació al respecte, de manera que us mostraré el que sé ara sobre aquest tema, la meva motxilla de coneixements sobre emocions, el meu punt de partida. Ja veuré al final de semestre a on arribo.

Per començar l’assignatura, ens varen proposar una sèrie d’activitats que aniré comentant.

La primera deia així: “Comences una nova assignatura, quina és la teva sensació?, quines emocions et desperta?” [SWEET EMOTIONS]

I fins aquí tot anava bé, es pot dir que en tenia bones sensacions, sempre intent enfrontar-me als nous reptes amb il·lusió i positivisme. A classe vaig parar a pensar i vaig dir: “curiositat”, a la vegada que intriga, por, inquietud i nervis, tot com si fos un nu en l’estómac. Hi ha dubtes sobre si m’agradarà, si podré dur-la bé (l’assignatura), si aprendré moltes coses interessants, si em motivarà,... Clar, tot això és molt polit, per jo és prou vàlid, però no em demaneu que distingeixi entre una sensació, una emoció, ... A dia d’avui tot això és un embolic per jo.

He estat meditant al respecte i n’hi ha moltes coses a dir. Pot ser tot un joc de paraules, però ha set el meu raonament per arribar a la conclusió de que el tema és ben complicat. Perquè emocions i sensacions les faig servir quasi com a sinònims però crec què, pel que varen veure a classe, no són el mateix. De manera que penso: Sensacions pot ser que vingui de sentir, o això són els sentiments. D’aquí es deriva una altra pregunta: Sensacions està al mateix nivell que sentiments? I emocions, està relacionat amb emocionar, però clar, és distint emocionar que emocionar-se. Igual que és diferent sentir que sentir-se. L’únic que tinc clar és que són “coses” de dins, encara que a vegades vinguin acompanyades de manifestacions en el cos físic, i això sí que puc dir que el sentim. És cert que alguns més que altres i alguns de manera més diferenciada, perquè el que sóc jo, ho sent tot com un nu en la panxa. I d’aquí arribo a clarificar el perquè no puc posar-les nom a les emocions. Si em costa identificar-les, més encara “batejar-les”. Però a més em demanen que classifiqui aquestes emocions en positives, negatives i ambigües... Cóm vaig a classificar alguna cosa que no puc anomenar? Bé, si em donen una de les citades, com inquietud, podria dir que és ambigua (encara que no sigui realment una emoció, que no ho sé), perquè una inquietud pot resultar en certa mesura una posta en alerta, i això en pot ser positiu però en grans quantitat, estar inquiet, pot resultar molt esgotador.

Tot es mescla, d'un es passa a l'altre

He de dir que ara, almenys, puc sentir les emocions o sensacions una mica més i el que faig és deixar-les fluir, de dins cap a fora. Jo estic en el meu propi procés d’aprenentatge en aquest camp, i el camí ja és ben llarg, encara que sé que tinc tota la meva vida per davant per anar aprenent al respecte. Vaig ser conscient d’aquesta complicació després de diverses experiències viscudes, fins que va a arribar un moment en el qual no més era capaç de discriminar dos estats: un en el que estava contenta i un altre en el que estava trist. Només en arribar als extrems podia notar alguna cosa. La resta era difícil de discernir. Però d’això ja fa molts d’anys. Encara em costa posar-les nom, però he triat de treballar-les de diverses maneres. Quan vaig començar els meus estudis de medicina xinesa (els quals no vaig acabar) vaig observar que ells parlaven de cinc elements, als quals associaven cinc colors, cinc òrgans interns, cinc òrgans externs, cinc sentits, cinc sabors, i clar, entre altres, cinc emocions. He sentit parlar de què els instruments, segons la família a la que pertanyen vibren en un òrgan o en un altre, i de què la música desperta moltes emocions, les escales menors solen sonar més melancòliques, per exemple. He fet cursos en els que et donaven eines per manejar una mica alguns d’aquests aspectes, i feien servir per exemple colors. I si penso en els “chacras” també situen en punts del cos certes emocions. He sentit parlar de les flors de Bach i els seus efectes a nivell emocional. Cadascú ho explica a la seva manera. També he sentit contar un conte sobre emocions, que juguen a l’amagatall en el qual t’explica perquè l’amor és cec,... De manera que quan a classe ens varen demanar que expliquéssim quines eren per a nosaltres les emocions primàries, em vaig ficar una mica bloquejada (diguem que el bloqueig va a augmentar, perquè ja l’havia començat a gestar). A classe vaig respondre amb dues només, POR i ALEGRIA, encara que per jo, la por va acompanyada de TRISTEZA, però com varen dir que són les que ajuden a preservar l’espècie, em va parèixer més adient la por, perquè et posa en alerta, i l’alegria perquè és el que et mou a fer coses (o la seva recerca), i com que jo, com ja us he contat, en una època només era capaç de distingir entre dos estats d’ànim (i segueixo mesclant: emocions, sensacions, sentiments, estats d’ànim...), la meva selecció em va parèixer correcta (encara què en el fons sé que no ha de ser així, però com ens han dit que no busquessin informació, deixaré per més endavant la resolució d’aquest enigma que ara se'm planteja).

Amb aquesta selecció, ara he de definir-les. No em sento capaç. I això em posa una mica trist, tinc por. Però intent veure les coses de manera positiva, partint de que sé molt poc, pot ser arribi a aprendre més.

Nous esquemes, reforçant estructura

Ara que em vist el semestre passat l’assignatura de psicologia de l’educació, puc relacionar certes aspectes de la manera en que s’adquireixen els coneixements i el moment on em trobo jo. Per exemple, per en Bruner, hi ha diverses maneres de representacions: enactiva, icónica i simbòlica. Podria dir que jo estic en fase de representació enactiva de les meves emocions, en la part motora, las sento, però encara no les puc representar amb una sensació concreta ni posar-les nom. Si em comparo amb l’aprenentatge significatiu del que parla n’Ausubel, primer he d’aprendre les representacions, el vocabulari (que en matèria d’emocions no tinc), segon, he d’aprendre els conceptes, i després les preposicions, que permeten poder establir diferenciacions entre dos o més conceptes. Fixant-me també en el que he aprés en aquesta assignatura, sé que donar-li paraules a les coses i parlar d’elles ajuda a crear estructura.

Amb tot això, aquí estic, conscient de quins són els meus coneixements previs i disposada a rompre i crear esquemes i estructura vers el tema que tractarem en aquesta nova assignatura que acabem de començar, conscient de què aquesta primera inquietud no ha anat cap a la banda positiva, però segura de què l’experiència va a ser enriquidora (i dura).

Crec que a la pròxima ja ens deixaran contrastar el que hem fet amb unes lectures, ja vos contaré.

Fins un altra

Felisa