Tot part del mateix entramat |
Emoció, sentiment, sensació, familiars però cadascú amb les seves peculiaritats. Quan parlo d’emocions sòl confondre aquestes terminologies, com comento a l’entrada anterior de la mateixa etiqueta. Bé, ha arribat l’hora d’aclarir-ho.
El ritme de la classe ho permet i ho afavoreix. Com a activitat ens proposen cercar definicions d’emoció i de sentiment i a classe assenyalar diferències, així com elaborar una definició d’emoció adequada i acceptada per el nostre context i entorn (la nostra classe) i per al nostre grup. Ho varen consensuar a classe establint un debat i es pot dir que arribarem a un consens (acceptat, em repeteixo, per aquell entorn, encara que, com sempre, es podrien discutir certs aspectes, però també es poden donar per bons, puc viure amb això, ;D).
Després de consensuar els elements que hi havia de considerar al parlar d’emoció, cadascú va poder elaborar la seva pròpia definició d’emoció. La meva diu així:
EMOCIÓ: resposta involuntària i subjectiva de caràcter psicofisiològic, de curta durada e intensitat a un estímul intern o extern, que, segons les nostres experiències prèvies, poden causar un sentiment o un altre, provocant així una alteració de l’ànim que pot ser agradable o desagradable i que es reflexa exteriorment mitjançant expressions facials i corporals.
D’aquesta definició es poden analitzar diverses aspectes. L’emoció es una resposta a un estímul. L’estímul pot venir de dins (la simple evocació d’un record passat, per exemple) o de fora (inclòs veure una imatge, escoltar una melodia). La resposta és curta e intensa (més llarga passa a convertir-se en sentiment). Provoca una alteració del ànim. Això matisa que no és la alteració en sí mateixa, sinó allò que provoca aquesta alteració, i que dependrà de com hem viscut situacions paregudes abans i com les hem resolt. El que observem externament, encara que hi ha gent que ho pot controlar, és l’expressió facial (estudiada per EKMAN, amb caràcter universal en quant a la mateixa expressió per una emoció, que no és el mateix que la mateixa emoció per a la mateixa situació. Per això mateix influeixen tant les experiències prèvies de cadascú) i la corporal. És una resposta de caràcter psicofisiològic perquè influeixen els dos aspectes: la part fisiològica, en quant a la variació hormonal i la resposta a nivell motor que es dona (expressions facials i corporals), la part psíquica, en quant a la influència de les experiències de cadascú i la seva forma d’interpretar el món, que li donen aquest caràcter subjectiu que fa que cadascú visqui les emocions amb diversos graus d’intensitat.
Si ens anem a la arrel de la paraula emoció, aquesta prové de “emotio”, fa referència a moviment. Al llibre que ens han recomanat per a la assignatura de psicomotricitat. “la psicomotricitat a l’escola: una pràctica preventiva i educativa”, de Arnaiz, P.; Rabadán, M. I Vives, I., les autores diuen que Freud explica com de la unió dels afectes, de plaer i displaer, i la pulsió sorgeix la “moció”, l’origen de tot el dinamisme. Expliquen que el nen, davant l’absència de plaer (el displaer, també necessari per al seu desenvolupament), el nen busca l’evocació d’aquell plaer que ara no sent però que ha viscut. Això genera una energia psíquica que es tradueix en moviments externs, en una pulsió i en una cerca de benestar que són indissociables. És a dir, experimenta unes emocions que, encara que no reconegui, li posen en moviment, li fan reaccionar. Més endavant dedicaré una entrada parlar de les emocions en els nadons, poc a poc.
Tornant al principi de l’entrada, a la definició s’inclou la paraula sentiment, per tant, ja faig referència a que estan relacionades, però no son el mateix. Aprofito l’ocasió per exposar les seves diferències en el quadre que exposo a continuació:
Per acabar, us penjo aquest vídeo, a partir del minut 1’40” fins al 2’40” exposen una definició d’emoció que desenvolupa poc a poc segons diferents perspectives, així com una definició de sentiment, la qual diu que també es considera el sentiment com la suma de emocions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario