 |
| Unions diverses... |
Si ens diuen què és la família, més o
manco tots saben de què es tracta. De fet, ens podem fer qualque idea al cap
del que pot ser-hi. Fins i tot, li donem afeccions diferents. A jo em ve al cap
la pel·lícula de mafiosos: “El Padrino”, i la importància que li donen a “la
família”. També penso en les famílies de plantes, per exemple. Però no és això
al que em venc a referir. Aquesta entrada està dedicada a la família des de una
perspectiva antropològica i social.
Cercant en el meus coneixements previs,
record que l'any passat varen estudiar la família, com a primera institució de
socialització, i diverses tipus de família. Si afegeixo les meves experiències,
podria establir-ne la següent definició (collita pròpia):
“Grup d'individus al que et sents fortament lligat per llaços d'afecte, a vegades per motius genètics, a vegades per experiències viscudes, dins del qual cadascú desenvolupa un rol”. (Tébar, F. 2013)
Debatent a classe en petit grup, totes
vàrem estar d'acord en ressaltar aspectes que s'havien d'incloure en una bona
definició, tals com destacar que és un grup, que tenen unes normes comunes, que
cadascú desenvolupa un rol, i que es duen a terme una sèrie de funcions:
protecció, desenvolupament i protecció. Així dons, per consens, varen establir
una nova definició més completa que al primera:
“Grup d'individus que constitueixen una institució (la primera institució de socialització), formada mitjançant vincles afectius, on cada integrant adopta un rol i comparteixen unes normes comunes per possibilitar les funcions de desenvolupament, protecció i socialització”. (Aalouf, Amuedo, Pinar i Tébar, 2013).
A classe ens van explicar les funcions que
té la família establertes a la societat: guarda, tutela i pàtria-potestat.
També pot ser un punt interessant per afegir-ne a la definició.
Bé, com tots sabem (encara que no tothom
admeti), hi ha diferents tipus de família. Una bona definició ha de poder
incloure a totes aquestes. A classe, entre tots, vàrem anomenar quins tipus es
poden trobar en la societat actual (perquè això canvia, com ho fa la societat).
Vegem quins tipus citaren: parella (tant heterosexual com homosexual),
monoparental, nuclear, extensa, adoptiva, reconstituïda, nombrosa, separada,
divorciada i polinuclear. Possiblement hi hagi més, pot ser algú no estigui
totalment d'acord, tot depens de quins criteris en faci servir per a decidir
que realment es troba davant d'una estructura social anomenada família. Na
Valdivia (2008) descriu en primer lloc la nuclear reduïda i com a criteri
principal d'establir-ne el número de fills, els que es puguin atendre bé, és a
dir, ens planteja una planificació, requisit necessari que expressa en López
Sánchez (2008; cap 3 del seu llibre: “necesidades en la infància y en la adolescència”
) per satisfer una de les necessitats de caràcter físic-biològic dels infants: “Ser
planificat i néixer en un moment biològic i social adequat de la mare i el
pare. Valdivia continua amb la família monoparental, dins la qual es contemplen
diverses modalitats en vers a diferents criteris, i prossegueix amb les unions
de fet, parelles homosexuals (que penso jo,
ara també poden ser de fet o matrimonis) i acaba amb famílies reconstruïdes,
polinuclears o mosaic (Valdivia ho explica com un calidoscopi, fruit de la
mescla variada de separacions i reconstruccions varies), així com noves
famílies que comencen a aparèixer, pendents de la seva valoració ètica de cara
a la seva regulació legal (clar, el reconeixement social a vegades arriba
després, molt més tard, que la seva creació).
Respecte al fet de trobar una definició
vàlida, l'article de Rico (2001) em fa reflexionar vers la durabilitat de la
validesa d'aquesta. I és que, com apunten Rico (2001) i Valdivia (2008), les
famílies canvien segons canvia la societat, s'adapta als seus canvis. Valdivia
ens fa un petit recorregut per la història i ens remarca els canvis més
significatius que han donat pas a aquests canvis, com la revolució industrial,
la incorporació de la dona al món laboral, els canvis en la legislació que
cercaven un tracte igualitari entre homes i denes i protecció als fills, etc. Na
Marta Rico ens fa pensar al respecte i recull com a criteris per considerar una
família com a tal la consanguinitat, la conjugalitat o el domicili comú,
apuntant que avui en dia es té més en compta el factor residencial pel que fa a
les noves famílies com la cohabitació, les monoparentals i les famílies
reconstituïdes, encara que un dels factors clau sigui el parentiu, que titlla
de estabilitzador d'aquesta institució.
He trobat un vídeo a Youtube que tracta aquest aspectes, pot ser una mica llarg (17 minuts) però tracta el tema de les noves famílies, inclou el que significa família per a diverses persones, etc. Si teniu temps, us el recomano. Fins i tot parlen dels rols familiars. I conclouen: "No hay un modelo de familia mejor que otro".
En Félix Sánchez (2008) fa una definició
de família que m’agradaria citar, ja que està feta des de el punt de vista del
nen, tenint en compte les seves necessitats:
“Família: es la institución que satisface las necesidades básicas de los niños, por sí misma o con ayuda de otras instituciones, le apoya cuando tiene dificultades y le permite descansar, con las espaldas cubiertas, sabiendo que dentro de la familia no tiene ninguna batalla que ganar, porque es el lugar de la aceptación incondicional”.
Continuant amb els criteris, jo crec que
un dels punts importants per a sentir-te part d’una família, part d’aquest
grup, és tenir un vincle, uns
moments compartits rellevants per als seus membres, és aquesta acceptació
incondicional, t’estimen per ser com eres, encara que algunes de les teves conductes
siguin no acceptades. Aquí llançaria una pregunta: al nen/nena que un pare o
una mare abandona de petit, sense quasi conèixer-lo (o si), aquest nen/a, quan
sigui una mica més gran, considerarà que aquesta persona que la va abandonar és
la seva família? Crec que hi haurà de tot, haurà que sí ho considerin i haurà
que no. El que sí, torno a incidir en les paraules d'en López Sánchez, satisfa les necessitats bàsiques, el recolza, li ofereix acceptació incondicional.
Per acabar, un altre vídeo:
-----------------------------------------------------------------------------------
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
LOPEZ SÁNCHEZ, F. (2008): Necesidades en la infància i en la adolescència:
respuesta familiar, escolar y social. Piràmide.
RICO IÑIGO, M.(2001): Cap a on va la família? Canvis en l’estructura familiar. Família i
escola. Escola catalana, maig 2001, núm. 380
VALDIVIA SÁNCHEZ, C. (2008): La família: Concepto, cambios y Nuevos modelos.
La Revue du REDIF, vol 1, pp. 15-22. [http://www.upcomillas.es/redif/revista/Deusto.pdf]
No hay comentarios:
Publicar un comentario