El meu petit Big Bang... |
Hola
de nou, com ja sabeu alguns, soc na Felisa. Hem començat un nou semestre i
dedicaré un espai al meu bloc de segon per parlar vers l’assignatura de desenvolupament i educació socioemocional en
la primera infància. Les entrades dedicades a dita assignatura les trobareu
sota l’etiqueta amb el mateix nom.
L’assignatura sembla ser tot un repte personal
perquè tracta d’emocions, de posar-les nom, d’identificar-les,...
i això, per jo, no és gaire senzill. Si continueu llegint pot ser arribeu a
entendre una mica el perquè. La consigna ha set que encara no busquéssim
informació al respecte, de manera que us mostraré el que sé ara sobre aquest tema, la
meva motxilla de coneixements sobre emocions, el meu punt de partida. Ja veuré al
final de semestre a on arribo.
Per començar l’assignatura, ens
varen proposar una sèrie d’activitats que aniré comentant.
La primera deia així: “Comences una
nova assignatura, quina és la teva sensació?, quines emocions et desperta?” [SWEET EMOTIONS]
I fins aquí tot anava bé, es pot dir
que en tenia bones sensacions, sempre intent enfrontar-me als nous reptes amb
il·lusió i positivisme. A classe vaig parar a pensar i vaig dir: “curiositat”, a
la vegada que intriga, por, inquietud i nervis, tot com si fos un nu en l’estómac.
Hi ha dubtes sobre si m’agradarà, si podré dur-la bé (l’assignatura), si
aprendré moltes coses interessants, si em motivarà,... Clar, tot això és molt
polit, per jo és prou vàlid, però no em demaneu que distingeixi entre una
sensació, una emoció, ... A dia d’avui tot això és un embolic per jo.
He estat meditant al respecte i n’hi
ha moltes coses a dir. Pot ser tot un joc de paraules, però ha set el meu
raonament per arribar a la conclusió de que el tema és ben complicat. Perquè
emocions i sensacions les faig servir quasi com a sinònims però crec què, pel
que varen veure a classe, no són el mateix. De manera que penso: Sensacions pot
ser que vingui de sentir, o això són els sentiments. D’aquí es deriva una altra
pregunta: Sensacions està al mateix nivell que sentiments? I emocions, està
relacionat amb emocionar, però clar, és distint emocionar que emocionar-se.
Igual que és diferent sentir que sentir-se. L’únic que tinc clar és que són “coses”
de dins, encara que a vegades vinguin acompanyades de manifestacions en el cos
físic, i això sí que puc dir que el sentim. És cert que alguns més que altres i
alguns de manera més diferenciada, perquè el que sóc jo, ho sent tot com un nu
en la panxa. I d’aquí arribo a clarificar el perquè no puc posar-les nom a les
emocions. Si em costa identificar-les, més encara “batejar-les”. Però a més em
demanen que classifiqui aquestes
emocions en positives, negatives i ambigües... Cóm vaig a classificar alguna
cosa que no puc anomenar? Bé, si em donen una de les citades, com inquietud,
podria dir que és ambigua (encara que no sigui realment una emoció, que no ho
sé), perquè una inquietud pot resultar en certa mesura una posta en alerta, i
això en pot ser positiu però en grans quantitat, estar inquiet, pot resultar
molt esgotador.
He de dir que ara, almenys, puc sentir
les emocions o sensacions una mica més i el que faig és deixar-les fluir, de
dins cap a fora. Jo estic en el meu propi procés d’aprenentatge en aquest camp,
i el camí ja és ben llarg, encara que sé que tinc tota la meva vida per davant
per anar aprenent al respecte. Vaig ser conscient d’aquesta complicació després
de diverses experiències viscudes, fins que va a arribar un moment en el qual
no més era capaç de discriminar dos estats: un en el que estava contenta i un
altre en el que estava trist. Només en arribar als extrems podia notar alguna
cosa. La resta era difícil de discernir. Però d’això ja fa molts d’anys. Encara
em costa posar-les nom, però he triat de treballar-les de diverses maneres.
Quan vaig començar els meus estudis de medicina xinesa (els quals no vaig
acabar) vaig observar que ells parlaven de cinc elements, als quals associaven cinc
colors, cinc òrgans interns, cinc òrgans externs, cinc sentits, cinc sabors, i
clar, entre altres, cinc emocions. He sentit parlar de què els instruments, segons
la família a la que pertanyen vibren en un òrgan o en un altre, i de què la música
desperta moltes emocions, les escales menors solen sonar més melancòliques, per
exemple. He fet cursos en els que et donaven
eines per manejar una mica alguns d’aquests aspectes, i feien servir per
exemple colors. I si penso en els “chacras” també situen en punts del cos
certes emocions. He sentit parlar de les flors de Bach i
els seus efectes a nivell emocional. Cadascú ho explica a la seva manera. També he sentit contar un
conte sobre emocions, que juguen a l’amagatall en el qual t’explica perquè l’amor
és cec,... De manera que quan a classe ens varen demanar que expliquéssim quines
eren per a nosaltres les emocions primàries, em vaig ficar una mica bloquejada
(diguem que el bloqueig va a augmentar, perquè ja l’havia començat a gestar). A
classe vaig respondre amb dues només, POR i ALEGRIA, encara que per jo, la por
va acompanyada de TRISTEZA, però com varen dir que són les que ajuden a
preservar l’espècie, em va parèixer més adient la por, perquè et posa en
alerta, i l’alegria perquè és el que et mou a fer coses (o la seva recerca), i
com que jo, com ja us he contat, en una època només era capaç de distingir
entre dos estats d’ànim (i segueixo mesclant: emocions, sensacions, sentiments,
estats d’ànim...), la meva selecció em va parèixer correcta (encara què en el
fons sé que no ha de ser així, però com ens han dit que no busquessin informació,
deixaré per més endavant la resolució d’aquest enigma que ara se'm planteja).
Amb
aquesta selecció, ara he de definir-les. No em sento capaç. I això em posa una
mica trist, tinc por. Però intent veure les coses de manera positiva, partint
de que sé molt poc, pot ser arribi a aprendre més.
Nous esquemes, reforçant estructura |
Amb
tot això, aquí estic, conscient de quins són els meus coneixements previs i
disposada a rompre i crear esquemes i estructura vers el tema que tractarem en
aquesta nova assignatura que acabem de començar, conscient de què aquesta
primera inquietud no ha anat cap a la banda positiva, però segura de què l’experiència
va a ser enriquidora (i dura).
Crec
que a la pròxima ja ens deixaran contrastar el que hem fet amb unes lectures,
ja vos contaré.
Fins
un altra
Felisa
Cauré? Bona excusa per tornar a aixecar-se
|